Com la princesa conjurà Tirant que li digués qui era la senyora que ell tant amava.
La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.
Comentari:
El que succeeix en aquest fragment és que Tirant es declara d’ una forma, pel meu gust, mol romàntica i diferent a Carmesina. L’encisa amb l’ajut d’un mirall, dient-li que està profundament enamorat de la persona que hi veuria. Ella creient que trobaria a una dona pintada es sorprèn gratament al veure el seu reflex.
Personalment crec que és una forma bonica de declarar-se, Tirant busca una alternativa a la vergonya i a la por que el posseeix pel que fa el tema d’afrontar els seus sentiments respecte Carmesina i se’n ensurt molt bé.
Júlia Bergadà Pujol
No hay comentarios:
Publicar un comentario