Tirant lo Blanc

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en ers, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.
Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:
-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li vostra altesa que em tingui pietat.
La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.
[Capítol 127, pàgines 184-185]

Comentari

En aquest fragment se'ns explica com Tirant declara a Carmesina l'amor que sent per ella.

Un dia, Carmesina fa cridar Tirant perquè tenia ganes de parlar amb ell, ja que des de feia dies se'l veia trist a les festes, no feia més que plorar, i ella que l'estimava volia saber qui era aquella dona que tant feia que Tirant patís. Quan li ho va preguntar, ell li va donar un mirall, dient-li que aquella dona era la que estimava la que li donaria "mort o vida" (hipèrbole). I quan Carmesina descobreix que és ella la dona que Tirant estima, queda encantada per la manera amb la que ell se li ha declarat.

Júlia Llauradó 1BAT C