El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 



Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)



Comentari:
D'aquest poema m'ha cridat l'atenció el fet que el poeta se n'adona de que ens perdem un munt de moments del dia per no fer l'esforç de mirar més enllà del que tenim davant, per no aixecar el cap de terra. Això es podria aplicar a la vida en general de les persones, en qué hi ha moment importants en la nostra vida que ha vegades no hi prestem suficient atenció, i si ho féssim podria fer la vida més agradable.


                                                                                                                Ariadna Farriol Hernández