El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia 
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se 'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana 
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola 
damunt les espalles, s'anava passant 
una vegada i deu i vint,m la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)


Comentari:


A mi m'ha cridat mes l'atenció des de l'estrofa cinc fins l'estrofa tretze. Perquè a partir d'aqui explica un fet cotidià, normal i entenedor, es a dir no com explicar exajeradament i dir " els braços hem van semblar branques d'un arbre molt alt" o també una cosa molt extranya com no saber si aquell dia hi ha hagut núvols al cel o no.



                                                                                                                                Hajare Babakhouya.