Voldria tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.

Comtessa de Dia

La Comtessa de Dia escriu aquest poema pel seu amant. Com la majoria dels poemes de trobadors i trobairits es reflecteix l'amor cortès, l'amor de desitjar, de somiar més enllà de classes socials, més enllà del destí. Entre els dos hi ha una relació amorosa i adúltura. Ella el desitja apassionadament i ho expressa de forma senzilla sense fer servir paraules rebuscades. Desitja tenir-lo al costat, tenir-lo com a marit per sempre més.

Montserrat Pellicer