El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia 

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)

Comentari

Aquest poema de Gabriel Ferrater el missatge que ens vol transmetre és que molts de nosaltres mirem la vida tal i com la veus amb els teus ulls, no veus més enllà de les coses, i això el que fa és que et perds moltes coses importants de la vida, i si tots comencéssim a veure les coses més enllà del que semblen podriem disfrutar més la vida.

                                Sergio García Rivero