Composició breu

I
Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir,
que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz.
II
Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir,
pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir;
qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir
qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay.
III
Be.m poriatz storçre de morir
sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir,
e far senblan com en pogues jauzir,
e si.us volgues que altra.n volgues may.

I
Plaents plaers, tant us amo i us desitjo,
que res no em pot plaure sense vós, ni em plau.
II
Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar
ja que res més no em plau ni em pot abellir;
que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir
que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç.
III
Bé em podríeu salvar de morir
sols que us plagués els meus lleials precs acceptar,
i mostrar com n'heu pogut gaudir
i si us agradessin que a una altra no agradessin mai

 Ramon Vidal de Besalú

 Aquest poema trobadoresc de R. Vidal de Besalú, en una primera estrofa tracta la declaració cap a la dona,  la segona és una advertència de fer-li cas a ell tot i que també la persuadeix dient-li que és el que més desitja, la tercera estrofa és una súplica per a què se'n vagi amb ell, que la faria feliç eternament i viuria per ella, en comptes de morir de tristesa. El que més crida l'atenció en aquest poema és que no té senhal.