SOLSTICI

El teu sexe i la meva boca viva,

a doll, trenats com si fossin dos sexes,
entremesclen licors de fruita oberta i esdevenen, en ple desvari, boques.
Boques, coralls en llacuna de molsa
on l’hora peix l’atzar i perd la brida.


Som on l’hora i l’atzar perden la brida,
on, a cavall de la marea viva,
llisquen sense velam, pels solcs de molsa,
el meu sexe i la teva boca: sexes al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.
Tot çés un daltabaix de sal oberta.                                                                                                                                                           Maria Merce Marçal, Fragment de Terra de mai

COMENTARI:

Hem escollit aquest fragment perquè és impactant com aquesta autora es capaç de plasmar una imatge tan eròtica i intensa en tan-sols uns versos. A més de tenir l'habilitat per composar tal poema, Maria Mercè Marçal sempre ha sigut una defensora del feminisme i en aquest fragmente de Terra de mai es pot aprecia la seva entrada en el secret i polèmic mon del amor entre les dones.Aquest poema realment meravella tant pel seu significat com per l'habilitat per fer-lo arribar al seu lector.

Neus Duran
Ariadna Peris
Eduvigis Sardà