DUES AMIGUES

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells,

de mar llisa i daurada.

Agafades de mans,

no es diuen res. Carrers

d'homes rancuniosos

perquè no hi ha cap home

com ells, que elles coneguin.

Ara no van enlloc.

Tornen del sol. Travessen

tardes llargues, carrers

de mots incomprensibles.

No s'enduen records.

Volen només saber

que s'agafen de mans

i van juntes, per un

carrer de l'estranger.

Comentari: Hem escollit aquest poema de Gabriel Ferrater perquè representa l’importància de l’amistat per a dues noies què es necessiten i estan tan a gust una amb l’altra que no necessiten dir-se res per pasar l’estona o divertir-se.

                                

Kevin Martínez

Guillem Rodríguez

Albert Barraso

Guillem Guasch