Cançó de bressol

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita

que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort

i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita

i és, d'allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,

amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama

del corral i del carrer

de la llimera i la parra

i la flor del taronger.

Vicent Andrés Estellés

Octubre, 1953

COMENTARI: 

Aquest poema el va escriure poc després de la mort de la seva primera filla. Hem escollit aquest poema perquè tracta de l’amor que un pare sent pels seus fills. L'autor sent que la petita encara és viva i està amb ell. 

Es un poema lent que interpreta perfectament una canço de bressol per fer durmir als nens petits. Es un poema que recorda un moment molt trist de la vida de Vincent Andrés Estellés.

                

                                                                                                                     Anderson Barbier

                                                                                                                     Thomas Sarmiento

                                                                                                                     Mario Mateo

                                                                                                                     Alex Ubach