Omar El Mahjoubi

 -No em turmenteu més - va dir Tirant-, que mai he sentit un mal tan gran com el que ara sento, que ben aviat em portará a la mort miserable o una glòria reposada si la sort no  m'és contraria, ja que la finalitat de totes aquestes coses és el dolor, a causa que l'amor comporta amargor.

I després de dir això, es va girar de l'altre part; tenia vergonya i no gosava mirar Diafebus a la cara; i de la boca no li pogué sortir cap més altre paraula que la que va dir:

-Estimo   

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta és la resposta que va donar Tirant a la pregunta del Diafebus, després de ser ferit per la bellesa  de la  Carmesina.


He triat aquesta fragment perquè m´ha cridat molt la tensió, per la valentia i la manera de dir el que sent Tirant. Encara que per Tirant com a cavaller  és ofensiu estimar, va ser valent i va confesa el que sent per la carmasina. De l'altra banda ens mostra molt bé que la obra és tracta d'un libre de cavalleresques, ja que com podem veure el Tirant és un personatge humanitzat, que estima com tot humà.



                                                                                                             Omar El Mahjoubi, 1r bat A