Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.

Hem triat aquest fragment de Narcís Comadira perque creiem que és el resum de tots els temes o gairebé tots dels quals tracta en les seves obres ( visió del mon, país, llengua i amor)

Aquest treball ens ha ajudat a conèixer mes a fons la vida de un poeta important de la poesia catalana que es en l'àmbit que destaca.

Sergi Barbé, Jordi Segura i Alessandro Claro

El temps  

Aquest vers és el present.  
El vers que heu llegit ja és el passat 
ja ha quedat enrere després de la lectura
La resta del poema és el futur,  
que existeix fora de la vostra  
percepció.   
Les paraules  
són aquí,tant si les llegiu  
com no.I cap poder terrestre
 no ho pot modificar                            
            
                                                 Joan Brossa   

       Hem triat aquest poema ja que ens parla del temps, que és efímer, que allò que pensem que és present ja s’ha convertit en passat (tempus fugit). L’hem d’aprofitar. Les úniques que poden aturar-se són les paraules, que tenen la capacitat de ser immortals.   

Dayana Velásquez, Laia Vallvé i Carla Roselló  

Poema I

Sóc al Pradell de les cinc del matí,
a la deu mateixa de l'aigua.

Veig els barrancs de tres en tres
i els pins malaguanyats,
començo a comprendre
el perquè de les coses meves.
Jo també moriria
com les vinyes que moren pujant.
I em dol no tenir set
mentre la gana és viva.
I oblido,
al migdia,
a l'ombra,
dins la flaire animal
de la figuera.
Sento el colp de molts càvecs alhora,
com si s'hagués romput
la corda del temps.
Evoco
aquell fang nobilíssim
que feia dolorosa
la partença.

Comentari:

És un preciós poema que parla d’un paisatge bellíssim de la muntanya del Pradrell. Explica tot allò que veu i sent, convertint el Padrell en un refugi per a la seva ànima.

Marc Fernández, Andreu Garcia i Quim Via

Abans que neixi l'alba

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perduto bé, de nit, abans 
que neixi l'alba, algun lladruc 
esquinça el dur silenci.I vénen els records 
de tantes culpes que no has 
mai expiati veus el derrotat 
exèrcit dels homes 
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.Que tot és dur, cruel, sense pietat 
i sempre el mal i la vergonya duren.          Joan Vinyoli

Comentari
Em escollit aquest poema perquè ens ha agradat molt el fet que l'autor sigui realista i ens digui amb la seva poesia que no em de tindre por de plorar i no ens hem d'amagar pel fet de fer-ho, que som humans. També quan fa una reflexió general i amarga de la vida quan diu que és cruel, dura, sense pietat i que el mal i la vergonya hi perduren.

Cori Sanz
Berta Salvat
Laia Esteban

SOLSTICI

El teu sexe i la meva boca viva,

a doll, trenats com si fossin dos sexes,
entremesclen licors de fruita oberta i esdevenen, en ple desvari, boques.
Boques, coralls en llacuna de molsa
on l’hora peix l’atzar i perd la brida.


Som on l’hora i l’atzar perden la brida,
on, a cavall de la marea viva,
llisquen sense velam, pels solcs de molsa,
el meu sexe i la teva boca: sexes al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.
Tot çés un daltabaix de sal oberta.                                                                                                                                                           Maria Merce Marçal, Fragment de Terra de mai

COMENTARI:

Hem escollit aquest fragment perquè és impactant com aquesta autora es capaç de plasmar una imatge tan eròtica i intensa en tan-sols uns versos. A més de tenir l'habilitat per composar tal poema, Maria Mercè Marçal sempre ha sigut una defensora del feminisme i en aquest fragmente de Terra de mai es pot aprecia la seva entrada en el secret i polèmic mon del amor entre les dones.Aquest poema realment meravella tant pel seu significat com per l'habilitat per fer-lo arribar al seu lector.

Neus Duran
Ariadna Peris
Eduvigis Sardà

                       Cançó de bressol

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita

que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort

i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita

i és, d'allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,

amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama

del corral i del carrer

de la llimera i la parra

i la flor del taronger.

Vicent Andrés Estellés

Octubre, 1953

COMENTARI: 

Aquest poema el va escriure poc després de la mort de la seva primera filla. Hem escollit aquest poema perquè tracta de l’amor que un pare sent pels seus fills. L'autor sent que la petita encara és viva i està amb ell. 

Es un poema lent que interpreta perfectament una canço de bressol per fer durmir als nens petits. Es un poema que recorda un moment molt trist de la vida de Vincent Andrés Estellés.

                

                                                                                                                     Anderson Barbier

                                                                                                                     Thomas Sarmiento

                                                                                                                     Mario Mateo

                                                                                                                     Alex Ubach

Rosa Leveroni

ELS RECORDS   III

Si jo no fos per tu record amable,                                       

fós almenys un neguit,

un odi o un dolor, una recança...

Ho fos tot, menys l'oblit.

 

Rosa Leveroni



Comentari

 Aquest poema ens transmet un sentiment d'amor molt fort i profund. Nosaltres interpretem que li dona igual el que sigui per ell sempre que hagi sigut alguna cosa. Té por a ser oblidada. En aquest poema ens transmet la desesperació i inquitud que sent, desitjant no ser oblidada per ell.

 

És un poema d'amor molt bonic, intens, on ella arriva fins al límit, descrivint molt clarament la desesperació que se sent quan un està enamorat.

 

 

                                                                                                                          Meritxell Estivill
                                                                                                                          Albert Ortega
                                                                                                                          Cèlia Gutiérrez