Abans que neixi l'alba

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perduto bé, de nit, abans 
que neixi l'alba, algun lladruc 
esquinça el dur silenci.I vénen els records 
de tantes culpes que no has 
mai expiati veus el derrotat 
exèrcit dels homes 
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.Que tot és dur, cruel, sense pietat 
i sempre el mal i la vergonya duren.          Joan Vinyoli

Comentari
Em escollit aquest poema perquè ens ha agradat molt el fet que l'autor sigui realista i ens digui amb la seva poesia que no em de tindre por de plorar i no ens hem d'amagar pel fet de fer-ho, que som humans. També quan fa una reflexió general i amarga de la vida quan diu que és cruel, dura, sense pietat i que el mal i la vergonya hi perduren.

Cori Sanz
Berta Salvat
Laia Esteban