CURS 2012-2013

Curs 2011-2012: enguany continuem amb el bloc. Ara els alumnes, també de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura, són del grup 1r BAT A.
Durant el curs 2012-2013 els encarregats d'aquest bloc seran els alumnes de 1r Batxillerat C.


jueves, 5 de mayo de 2011

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS



[...] En Tomàs s'aixeca amb la pressa d'un noi al qual deixen passar per alt un deure escolar.
Un cop sola, s'acosta als vidres gebrats per un tel de vapor; els fanals del carrer s'entreveuen com estels difusos. Obre el balcó, però la boira, espesseïda, no fa aquelles nebulositats matisades, de llum i d'ombra, que tant havien plagut a la Laura fins aleshores. [...]


Comentari:
Aquí el que ens explica és que la Laura i en Tomàs cada vegada estan començant a separar-se l'un i l'altre ja que en Tomàs se'n va molt de temps i deixa la Laura sola. També m'agradaria subratllar aqixò que diu de la boira espesseïda que tantes vegades anomena la Laura en el llibre, i és que semblar ser que Comerquinal estaria en un poble situat en la montanya i per això de tanta boira.


Laura a la ciutat dels sants.

Ser l’àngel protector d’aquell xicot, del seu Pere! I ho pensa davant l’aflicció de la Verge dels Desemparats de l’escaparat. Li sembla que emprèn una tasca justa i noble. El seu guany i el seu càstig serà consumir-se lentament en un amor eixorc; però una altra dona no aconseguirà pas l’amor que la Teresa ha de deixar que cremi encongit, com si emparés amb la mà el flam d’una llàntia. No se’n gaudirà cap dona; i, amb els punys closos, una rojor d’ira torna a passar-li pel front. Cap dona i encara menys la Laura, sigui amb el mitjà que sigui.



En aquest fragment la Teresa demostra que està disposada a fer qualsevol cosa per evitar que cap dona, i menys la Laura, s’enamori del Pere i li demostri tot el seu amor, un amor que ella ha anat reprimint durant tota la seva vida. Personalment penso que actuan així es comporta d’una manera molt egoista, perquè impedeix que el Pere sigui feliç i disfruti de l’amor i de la vida.

Montsant Palomar Fonts, 1r BAT C.

Laura a la ciutats dels sants.

"Seu a l'altra banda de la nau, a l'ombra d'una columna per no ser vista. De bon grat pregaria de cara a l'altar major, però està massa inquieta com a vora un perill; les idees se li evaporen, s'encavalquen les unes a les altres. La mort! ¿Per què la mort no se l'emportarà d'una vegada, ja que no serveix per a viure entre la gent? ¿Què ho farà, que ella sigui pitjor que els altres que es diuen bons ells amb ells i tenen raó, i no s'han d'amagar de ningú, aquells altres que, en el fons, ella menysprea amb tot el seu orgull? Com alliberar-se'n?" (Pàg. 182 d'edicions 62 i "la Caixa")


Comentari:
En aquest fragment de cap al final de la obra, la Laura ja està esgotada que la critiquin, la menyspreïn, la deixin de banda i no l'incloguin en aquell poble que havia de ser "casa seva". Ha marxat cap a l'església, i allà creu que està sola, però de cop apareixerà en Pere i li confessarà el seu amor. Mentrestant odia aquella gent, i desitja la seva mort, ja que no és feliç vivint així. No sap com lluitar contra Comarquinal (el seu marit, la Teresa i totes les xafarderies). No entén què la fa tant mala persona, què la fa pitjor, què fa que tota aquella gent la critiqui. Està desesperada.

Montserrat Pellicer Condeminas

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS!

La nostra terra no és com la capital, on sempre fa bo.
La boira no ens deixa de petja fins a darreries de maig.
En canvi, tampoc tenim aquella humitat als vespres, com a
Barcelona, que us fa estar grocs i us malment el pit.
(declara en Tomàs amb la seva veu gutural, d'home
que està avesat a enreaonar a ple camp).


Pàgina 69.


COMENTARI :

En aquest fragment del llibre "Laura a la ciutat dels sants" de l'autor Miquel LLor ; ens presenta mitjançant en Tomàs les primeres impressions de Comarquinal (el seu poble) comparant-lo amb la ciutat de la nostra protagonista (Barcelona); un poble en que hi ha molta boira i a la Laura no li don molt bona impressió ni li fa molta gràcia potser aquesta mala impressió ja l'avisava d'alguna cosa ; però no en fa cas ja que pensa que  no li pot sortir res malament i que viurà feliç amb el seu marit i en aquell desconegut poble.

Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor

-Preferiria que m'estimessis, en comptes de tenir totes les riqueses del món. -I està convençuda que ho preferiria, ara que té les riqueses.
Tornen feliços dins la fredor de la boira que no senten, refiats en la pròpia jovenesa, la Laura refiada en una possible i no gaire llunyana compenetració. Creu que està enamorada d'aquell home i que també és objecte de l'amor d'ell.

Pàgines 102, 103.







Comentari:

Es sobreentèn que la Laura ha comprès que l'amor és més important que els diners, encara que jo no n'estic del tot segura. Dubto perquè ella creu estar enamorada, però confia en que podrà canviar la manera de ser del marit amb el temps. Si de veritat estimes a una persona, acceptes les seves virtuts i els seus defectes.

miércoles, 4 de mayo de 2011

Laura a la ciutat dels sants-Miquel Llor

Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que tra-
vessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura
el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït
com per una resta d'aquell fum de la màquina que va esca-
pant-se, retardat, per la boca del túnel. Fins li sembla que el sol
i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa.

                                        Fragment de la pàg.65

Comentari:
-Aquest és un fragment que m'ha agradat sobretot per la descripció que ens fa del paisatge i del clima de Comarquinal en el moment d'arribar-hi amb tren. És bastant detallista i ens el compara amb el paisatge vist anteriorment a Barcelona abans d'entrar al túnel. És un paisatge trist, fosc, diferent com ella se'l havia imaginat.





 Josep Maria Closa Fàbregas

martes, 3 de mayo de 2011

Laura a la ciutat dels sants - Miquel Llor

"A en Pere li agradava d'anar sol pels carrers amb el deler de recrear les estones a la sala de la Laura. Qualsevol silueta femenina que travessés una cantonada li recordava la gràcia del gest de la dona del Muntanyola quan seia, quan s'aixecava, al moment de posar una flor en un vas, en el moment de fer córrer una cortina, en moure l'agulla de cosir."

Fragment - págines 172-173

Comentari

Penso que aquest fragment ens intenta dir i manifestar a quin punt arriba l'amor que sent en Pere cap a la Laura, ens està ensenyant com s'enamora ràpidament d'ella encara que no ens han dit si la Laura també li agrada en Pere, però si que es va dir que la Laura va sentir una gran satisfacció en trobar una persona que li donaria companyia ja que últimament estava deprimida.


Ruben Gil 1ºBAT C