El bes, el vent, la tarda

El bes, el vent, la tarda.
L'amor se l'enduu el vent.
No atiïs la basarda
que amaga el pensament.
El vent s'enduu la tarda.

      El bes, el vent, la lluna.
Tot just comença el cant
la flauta inoportuna
el bes i el vent se'n van.

    Només queda la lluna.

-Són vessos heptasíl·labs (6) amb rima consonant i amb estructra derima encadenada,  té un to més haviat trist perquè devia tenir algun problema en le vida amorosa. Hem triat aquest poema perquè la manrena en què descriu el seu sentiment i les paraules que fa servir són les adecuades, l’últim vers creiem que significa què sempre queda alguna cosa.

Adrià Modrego

Arnau Macaya

Omar El mahjoubi

Omar El Ouahabi

Estimada

Has fet brotar de nou, plenes de vida,

les roses ideals de la il·lusió,

i amb l'encant lluminós de la florida

s'ha tornat primavera la tardor. 

    Tu tens la gràcia de les margarides

que sols han conegut els cels més blaus

i el teu perfum sublim de flors humides

és el perfum dels pensaments suaus. 

     Amb el somriure has fet la meravella

de satisfer-me els somnis i els anhels

i les nits de neguit en la parpella

s'han convertit en nits plenes d'estels. 

     I quan estic amb tu, ben a la vora,

sento allunyar-se els pensaments mesquins

perquè aquesta dolçor que et surt a fora

et ve de la puresa que duus dins.

-Comentari:  Són versos decasíl·labs amb rima consonant i amb estructura de rima encadenada, té un to animat ja que es troba amb la persona que ha canviat la seva vida i li ha fet ovlidar el mals moments  de la seva vida. Hem triat aquest poema perquè ens ha semblat que això l’hi passa a moltes persones, que quan estan desanimades i tristres troben algú que els ajuda a seguir endavant en la seva  vida.


Adrià Modrego
Arnau Macaya
Omar el Mahjoubi
Omar el Ouahabi

Ara sóc a la falda de casa

   Ara sóc a la falda de casa.

 Una sentor de pa mòbre la gana 

    i els crits dels fills

   m'estiren les mànigues.

   Trobo un bes oblidat

   que em puja als llavis.

 Somric, i s'obren les finestres.

Xavier Amorós Solà

- Es tracta d'un poema de versos lliures, té un to feliç perquè s'havia casat i estava en el seu hambit familiar (la seva dona i els seus fills). He triat aquest poema, perquè ens va cridar l'atenció el seu títol i quan hem entès el contingut, hem vist que era el que passava en totes les cases, es a dir es una coa cotidiana en totes les famílies. I en els ultims versos dona a entendre que això és el que volia

Adria Modrego
Arnau Macaya
Omar El Ouahabi
Omar El Mahjoubi

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d’allunyar-me’n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer”,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i -nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

He triat aquest poema, perque tot i les dificultats del moment Pere Quart expressa el seu amor etern cap a Catalunya, i vol buscar la part positiva del problema que havia en aquell moment, el franquisme. Diu que podria ser pitjor, i posa com a exemple els països africans, on califica la seva gent de pobra, bruta, inculta, insolvent,...   Es tot un exemple d'amor etern cap a la seva terra.

He triat aquesta imatge perque és la silueta de la Catalunya que tant parla Joan Olivé.

Àlex Llurba Toldrà

Poema Maria Mercè Marçal

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Hem triat aquest poema ja que no te figures retòriques i és un poema molt breu i senzill en el que l'autora ens descriu la seva manera de ser (feminista, nacionalista, comunista) i que aquestes 3 coses , són les que l'impulsen i li donen força per seguir escribint . 

Adrià Cort Pedrola

Pau Moncusí Pino

Alex Llurba Toldrà 

POEMA (Joan Brossa)

Hem triat aquest poema, perquè ens a sobtat el sentit que tenen els poemes segons l′autor. Creiem que el significat és: els poemes ens tindrien que ferir i fer-nos pensar sobre nosaltres mateixos, no només veure’ls sempre com a bonics i perfectes.

Igor Gómez Romeu

Joan Colina Teixidó

Iker Mongelos Amill

Quim Vilafranca Molero 

Cançó de bressol (Joan Margarit)

Cançó de bressol

Dorm, Joana. Que el Loverman fosc, tràgic, 
d’aquell saxo soprano 
del teu germà al consol de Montjuïc 
t’acompanyi durant l’eternitat

pels camins que tan bé coneix la música. 
Dorm, Joana.
I si pot ser no oblidis els teus anys

en el niu que has deixat dins de nosaltres.
Envellirem guardant tots els colors
que van lluir als teus ulls.
Dorm, Joana. Aquesta és casa nostra,
tot està il·luminat pel teu somriure.
És un tranquil silenci on esperem
arrodonir les pedres del dolor
perquè tot el que fores sigui música,
la música que empleni el nostre hivern.

 Joan Margarit

Hem triat aquest poema perquè Joan Margarit demostra un gran esforç de superació amb la mort de la seva filla Joana, que era molt jove, ja que aixó ha de ser molt dur per una persona .

Joan Margarit intenta recordar els bons moments pasats amb ella i dir-li al món que mai s´oblidara d´ella , que sempre estara amb ells a casa seva i la il·luminara amb el seu somriure.

 Anna Cajaraville  , Daniel De La Peña , Marian Melo , Joan Francesc Peralta