QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAS ENCERCANT,...

Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?
Amic de plor e desamic de riure,
com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: «Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l’ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.»

Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udulaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat,
car si l’hom és a mals aparellat
la veu de mort li és melodiosa.

Bé em maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador.
No demanant a mi qui és amor,
en mi sabran sa força dolorosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder
e, si els recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça plànyer:
jo son aquell de qui es deu hom complànyer,
car de mon cor la sang se’n va llonyant.
Per gran tristor que li és acostada,
seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida
e en mon socors mà no s’hi troba armada.

Llir entre cards, l’hora sent acostada
que civilment és ma vida finida.
Puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

Ausiàs March

El poema escrit per Ausiàs March ens parla d'un amor molt intens que sent l'enamorat per l'enamorada. Aquesta gran passió quan és extrema, de vegades l'únic final és la mort per l'amor.

Maria Roig

Cant espiritual

Doncs que sense tu, a Tu no basta,                               
dóna'm la mà, del sòl lleva;
i encara que la meva no tendeixi a la teva,
encara que sigui a la força Arrástrame cap a Tu.
Al teu trobada volia jo sortir;
no sé per què no faig el que vull;
doncs cert que la meva voluntat és lliure
i ignoro qui impedeix el meu desig.

                               Ausiàs March.

Aquest poema tracta d'un guerra que hi ha entre l'esperit i l'ànima, que sap el que ha de fer però ho fa desordenadament i incorrectament, el qual es desenvolupa el en l'ésser humà i la terra.


                                                                                                                               Lisbeth Rosario

SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.

L’enteniment a vós amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vós un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta
que em tol sentir e em fa la carn malalta
d’un tal dormir que perd lo sentiment.

No cessarà lo meu egual talent,
puix mou de part que no es cansa ni es farta,
car l’esperit tot lo finit aparta:
no és en cos lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l’arma infinida;
la part d’amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s’hi troba esforçada.

Mon pensament mostra que m’entristeix
quan entre gents estic mut e pensiu;
lladoncs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és llong temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço amor de mi no es partirà:
aquella amor que en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.

Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que mai amador lo fermà,
e si fallesc, vera amor fallirà.
Mellor de tots hauré nom, si em conferme.

Ausiàs March

Adrià Català

(En aquest poema, Ausiàs March ens diu que està enamorat, i que no es cansarà fins aconseguir ser estimat per l'altre persona.)

Lleixant a part l'estil dels trobadors...

Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf trespassen veritat,
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
 
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
 
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
 
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones:
fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,
past d’entenents és son enteniment.
 
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l’entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
 
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.

Ausiàs March

En aquest poema, Ausiàs March vol remarcar que ha deixat de banda l'estil trobadoresc, encara que en conserva algun tret característic com el senyal.  El poema és una gran alabança a la saviesa de Teresa i a la seva gran bellesa interior. El físic de la dama hi juga un paper poc important, ja que March es guia únicament per la seva manera de pensar i les seves virtuts morals i intel·lectuals.

Mireia Massana Cogul

Ausias March

Fantasiant, amor a mi descobre

los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e vist de ço que persones no tasten.
Tant en amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no .l torbe.

Aques text ens reflexiona que ell mateix coneix noves
idees a través de l'amor que cap altre persona súbtil
podia conèixer.
Lamor fa que el seu esperit s'alliberi .


Anton Pardo López

EL DOLÇ NEGUIT

I
El dolç neguit                                                 
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir

de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.
III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol·licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.

                                                              Guillem De Cabestany

Comentari:

Aquesta cançó de Guillem de Cabestany parla dels sentiments que sent el trobador per la seva dama. És una declaració d’amor a la seva enamorada. Li diu que el seu amor és sincer i fidel però no es pot comparar amb la seva bellesa i es mostra en cada vers presoner d’aquest amor tant intens.

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert...

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.

Ausiàs March

(En aquest poema, l'autor es compara amb un bou. Explica que al igual que el bou marxa quan es desafiat per un altre i no torna fins tenir la prou força per vencèr, ell s'ha d'allunyar d'ella fins que el seu amor sigui correspost.)

Laura López Sánchez

1BAT C