trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa.
Adormides,les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol,
mig de la lluna.
Comentari:
''Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma.''
M'agraden molt aquests versos perquè fan una bonica metàfora del temps, de com passa la vida sense que te n'adonis, desde la joventut; és de color mel, potent, forta i brillant i després la vellesa, que de mica en mica es va anant apagant i enfosquin com una poma quan es panseix.
Cori Sanz Isern
