"Qualsevol mot que la Laura proferís, en Pere el repetia mentalment, n'aspirava el perfum. El so d'aquella veu clara el desvetllava de nits,com un dring que li suggeria l'evocació dels somriures, de les actituds, de les harmonies de gest d'aquella dona que entreveia com movent-se a ritme d'una dansa serena en la penombra dels insomnis."
He triat aquest fragment de la novel·la perquè trobo que és molt sentimental i sincer per part del Pere, ja que allí se'n adona que li comença a agradar la Laura i que se sent bé amb ella.
Anna Espinosa Piñol
No hay comentarios:
Publicar un comentario