Les clarors de la Rambla retornen. S'adona que no la seguia ningú més que la por. S'asseserena. No vol veure cap de les cares conegudes que la miren. Tornarà a Barcelona de seguida, mal sigui a deshora. Ha de restituir-se la pau d'abans. Que ningú no sàpiga mai més res d'ella; els qui l'han rebutjada ignoraran on sigui.
He escollit aquest fragment ja que reflecteix la manera com se sentia Laura en el moment que volia abandonar Comarquinal i tornar a Barcelona, a casa seva on segurament l'esperarien amb els braços oberts i molt millor de com la tractaven en aquell poble ple de persones que els agradava aparentar.
Laura és una dona forta que decideix fer el correcte tot i la por que això li provoca.
Anaïs Martínez Rovira.
No hay comentarios:
Publicar un comentario