LA BOIRA

"La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla, mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els estels i un començ de lluna. 

Però la boira, amb les seves flonjors humides, preservava la ciutat d'influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; perquè dormiti recollida en ella mateixa i no se li escapin els bons ni els mals pensaments. Els campanars, malgrat l'aparent deler d'alliberar-se, regalimen oprimits dins la boira subtil com els somriures dels habitants de Comarquinal."

He escollit aquest fragment, ja que parla sobre un element simbòlic present al llarg de tota la novel·la i molt important, la boira. Aquesta ens dóna una petita noció de com n'és de tancada la societat de Comarquinal. Per la Laura la boira simbolitzarà protecció, pero també la pèrdua de llibertat, ja que es veurà atrapada en aquesta societat de la qual li serà molt difícil escapar.

Marina Sisteré