Laura a la ciutat dels sants

Fosqueja; una boira oliosa comença amb el vespre a entelar l’hort. De sobte li acut el pensament que aquella foscor, aquella boira, és com una muralla que l’amenaça, cada dia un xic més de prop, que l’ofegarà


He triat aquest fragment ja que en la part que diu que la muralla l'amenaça, dona aquesta visió de la boira que simbolitza el perímetre d'un espai tancat, reclús i asfixiós. I per tant, també dona la sensació d'aïllament, de soledat i d'hermetisme. Aquesta boira, a Comarquinal, també pot actuar de protecció.

       
                                                                                                                            Joan Colina Teixidó