Fragment Tirant lo Blanc

Tirant no pogué satisfer la seva petició, car les donzelles li tenien les mans perquè no despentinés la princesa, amb les burles i els jocs que li feia. Quan Tirant veié que la princesa se n'anava i que amb les mans no la podia tocar, allargà la cama, i la hi posà davall les faldes, i amb la sabata la tocà en el lloc vedat i posà la seva cama entre les cuixes d'ella. Llavors la pricesa eixí corrent de la cambra i anà on era l'emperador. La Viuda Reposada tragué Tirant per la porta de l'hort

Quan Tirant fou a la seva posada, es tragué les mitges i es descalçà les sabates. I aquella mitja i aquella sabata amb què havia tocat la princesa davall les faldes, les féu brodar amb molta riquesa. I el que hi féu posar era de gran valor: perles, robins i diamants, que valien més de vint-i-cinc mil ducats.

Comentari:

He escollit aquest fragment perquè hem va fer gracia el llenguatge que utilitza per descriure el lloc "vedat", que es el lloc on Carmesina mai  deixava a Tirant apropar-se. I com va ser la primera vegada que ell l'havia tocat en aquell lloc, va fer sagrat aquella mitjó que portava (el va fer brodar amb or i afegir-hi pedres precioses)

Amb aquest fet Tirant demostra que només amb una petita part de Carmesina (mitjó on havia tocat el seu lloc "vedat") fa tot un món (fa sagrat aquell mitjó) pel seu amor a ella.


Allisson Barros De Souza