Un cop ho va haver dit, els seus ulls van destil·lar vives llàgrimes mesclades amb singlots i sospirs. Veient el vergonyós comportament de Tirant, Diafebus va adonar-se de la causa per la qual Tirant reprenia tots els seus parents, fins i tot aquells a qui tenia amistat, quan venia al cas que parlessin d’amor. Tirant els deia: <<Sou ben folls tots aquells qui estimeu. ¿No teniu vergonya de privar-vos de la llibertat i de posar-la a les mans del vostre enemic, que abans us deixarà morir que tenir-vos pietat?>>, i així es burlava de tots. Però jo veig ara que ell ha caigut en el parany, per resistir al qual no és suficient tota la força humana.
He elegit aquest fragment, perquè ens diu que qualsevol persona, fins i tot una valenta, forta, solitària, etc. com en Tirant, és pot enamorar. És una cosa que mai és podria imaginar que li passés a Tirant, però si perquè és humana. I d’aquesta manera tampoc es burlarà de ningú més que tingui al costat i estigui enamorat, com ell.
Carlota Salvador Nicolau
No hay comentarios:
Publicar un comentario