T'has presentat tan a la callada i tan de sobte que gairebé he caigut de l'oliver, de l'ensurt! M'ha entrat una gelor al cor! Guaita, és que em tremolen les cames... Què sé jo el que m'has semblat: una fantasma, una ànima en pena o, encara pitjor, una mala peça, perquè ara, amb això dels cotxes, tothom va amunt i avall sense control i els dies de festa s'escampa per aquest terme de la nostra vila una allau de forasterots que esvera. Vénen de tot arreu, sobretot de la capital, i mai no saps què et pots ensopegar. Corre cada poca-vergonya!COMENTARI:
Hem escollit aquest fragment per una banda, perquè ens ensenya que dels amics tampoc te'n pots fiar, ja què aquesta escena mostra que l'Isidre a descobert el seu amic collint les olives del seu arbre. Això ens demostra que de qui menys t'ho esperes també et pot sorprendre.
Per l'altre banda, també ens expressa que normalment les persones de poble envaeixen les propietats dels altres agafant amb tota confiança les seves collites, però sempre ho fan amb bona fe. En canvi, quan vénen forasters aquest fet és multiplica, però ja no ho fan amb bona fe sinó tot el contrari.
Ariadna Durante Cruz
Ester Poveda Martínez
No hay comentarios:
Publicar un comentario