Tirant lo Blanc

-Capità senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu el vostre mal quin és, car, si podré donar-vos algun remei, ho faré de molt bona voluntat.


-Cosí meu -digué Tirant-, el meu mal, de moment, no necessiteu saber-lo. I jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha transtornat tot.




Comentari:


En aquest fragment del capítol 118, Tirant no gosa dir-li al seu cosí que s'ha enamorat, ja que previament ell mateix es reia dels cavallers que deien estar enamorats i de la vergonya que li causa intenta enganyar al seu cosí fent un joc de paraules. Es a dir, Joanot Martorell, juga amb les paraules quan Tirant diu que l'aire de la mar l'ha transtornat, ja que així significa una cosa però si ho llegeixes hi pots trobar un significat ben diferent: L'aire de l'amar m'ha transtornat tot.
Així que, en aquest moment, Diafebus es pensa que Tirant té mal de mar a causa de la navagació, però ell es refereix a mal d'amar, ja que Carmesina li ha robat el cor.








Carla Antolín Sanz, 1r BAT C

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil







Ab una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d'or més fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora un dia;



entre ells la pura neu se descobria
del coll que, ab son contrari, més compeja

i, com la mà  com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d´una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d´alguna gran desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.                       

                   Francesc Vicenç GARCIA (1582-1623)

Comentari:

En aquest poema, Francesc Vicenç Garcia ens parla sobre una dona que està pentinant-se els cabells en un terrat amb una pinta de marfil. Mentres està veient com es pentina, el poeta s'enamora de la dona i no pot parar de mirar-la. En aquest sonet, Francesc utilitza els procediments propis del barroc, com són la utilització de figures retóriques complexes com les metáfores, ja que compara a la mà i els cabells mentre la dona es pentina, com si estigueren lluitant entre ells mateixos, diu que els cabells de la dona són de finíssima atzabeja (negres) i que els rossos li tenen enveja.

                                                                                                    Lisbeth Rosario  1 Bat C

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia 

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)

Comentari

Aquest poema de Gabriel Ferrater el missatge que ens vol transmetre és que molts de nosaltres mirem la vida tal i com la veus amb els teus ulls, no veus més enllà de les coses, i això el que fa és que et perds moltes coses importants de la vida, i si tots comencéssim a veure les coses més enllà del que semblen podriem disfrutar més la vida.

                                Sergio García Rivero

Tirant lo Blanc

I, de vergonya, es girà de l'altra part,car no gosà mirar Diafebus a la cara , i no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó qu digué:

-Jo amo.

Acabant-ho de dir, els seus ulls destil·laren vives llàgrimes mesclades amb singlots i sospirs.(Tirant lo Blanc , capítol 118 , pàg. 180)

Pintor Henri Gervex 1852-1929

Comentari

Aquest fragment es situa en el moment en que Tirant confesa a Diafebus que està enamorat de Carmesina cosa que li fa pasar un gran dolor. En aquest moment Tirant ens mostra una altre manera de veure al cavaller que hi habia mostrat en les altres novel·les. És un cavaller que te un sentit verdader d'amor per la seva dama, plora per ella ,ho passa malament, etc. Crea un contrast entre els temes de l'amor i les armes pero amb la diferencia que aquest amor es verdader. En conclusió en aquest fragment Tirant ens mostra la seva part més humana , que serà un canvi en la forma de veure al cavaller medieval.


Ruben Gil 1ºBAT C

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 



Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)



Comentari:
D'aquest poema m'ha cridat l'atenció el fet que el poeta se n'adona de que ens perdem un munt de moments del dia per no fer l'esforç de mirar més enllà del que tenim davant, per no aixecar el cap de terra. Això es podria aplicar a la vida en general de les persones, en qué hi ha moment importants en la nostra vida que ha vegades no hi prestem suficient atenció, i si ho féssim podria fer la vida més agradable.


                                                                                                                Ariadna Farriol Hernández

El distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia 
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se 'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana 
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola 
damunt les espalles, s'anava passant 
una vegada i deu i vint,m la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent. 

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies (1968)


Comentari:


A mi m'ha cridat mes l'atenció des de l'estrofa cinc fins l'estrofa tretze. Perquè a partir d'aqui explica un fet cotidià, normal i entenedor, es a dir no com explicar exajeradament i dir " els braços hem van semblar branques d'un arbre molt alt" o també una cosa molt extranya com no saber si aquell dia hi ha hagut núvols al cel o no.



                                                                                                                                Hajare Babakhouya.

Tirant lo Blanc

-Oh quina glòria m'és que la divina Bondat m'hagi fet tanta gràcia de fer-me venir en un lloc on puc ésser instruït en allò que el meu ànim tant ha desitjat, i per un cavaller tan virtuós i tan singular, amic de Dèu, que, després que ha ben servit el seu orde, s'ha retirat al desert, fugint dels mundanals negocis del món, per servir el seu Creador, donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sense fruits de bones obres! Per què, senyor, puc dir a la mercè vostra com jo he estat a la cort de l'Emperador, del rei de França de Castella i Aragó i m'he trobat amb molts cavallers, però no he sentit mai parlar tan malament del ordre de cavalleria. I si a la vostra mercè no li causés enuig, us ho tindria a molta gràcia que em diguéssiu què és el ordre de cavalleria...

Capítol 31(pàgs-104-105), llibre TIRANT LO BLANC.


Comentari:
Aquest parlament, es dit per Tirant lo Blanc, després de que l'ermità, li hagi explicat que és realment l'orde de cavalleria.
Tirant lo Blanc, havia estat a França, a la cort de l'Emperador i ha conegut diversos cavallers, però  ningú d'ells havia dit que s'havia de fer per ser un bon cavaller, i al veure que l'ermità li va dir que és l'ordre de cavalleria, va demanar que li digués que era realment i que havia de fer per ser un bon cavaller, ja que el seu "somni", era ser un bon cavaller, i que si l'ermità li digués, li estaria molt agraït.

      Per tant, en aquest fragment del llibre Tirant lo Blanc, es pot veure que es aquí on comença Tirant lo Blanc  ha apendre a ser un bon cavaller, amb l'ajuda de l'ermità, que ja fa uns anys enrrere, l'ermità, va ser un cavaller en les terres Áfricanes i per aixó en sap tant de l'orde de cavalleria.

Farah Ararou, 1BAT-C

A la vora del mar

1. A la vora de la mar n'hi ha una donzella, que en brodava un mocador que és per la reina. 2. Quan en fou a mig brodar li manca seda; gira els ulls envers la mar; veu una vela. 3. Veu venir un galió tot vora terra, en veu venir un mariner que una nau mena. 4. –Mariner, bon mariner, que en porteu seda? –De quin color la voleu, blanca o vermella ? 5. –Vermelleta la vull jo, que és millor seda; vermelleta la vull jo, que és per la reina. 6. –Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella. –Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda.

7. El meu pare té les claus de l'arquimesa. –No quedeu per diners no, gentil donzella. 8. No quedeu per diners no, gentil donzella. No quedeu per diners, no, prou fio d'ella. 9. La donzella entra a la nau, tria la seda. Mentre va mercadejant la nau pren vela. 10. Mar endins amb el botí prompte navega. Mariné es posa a cantar cançons novelles. 11. Amb el cant del mariner s'ha dormideta, i amb el sorrol de la mar ella es desperta. 12. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, la nau és en alta mar, pel mar navega.

13. –Mariner, bon mariner, torneu-me a terra, perquè els aires de la mar me'n donen pena. 14. –Això si que no ho faré, que heu de ser meva; set anys que vaig pel mar per vos donzella. 15. –Cent llegües dins de la mar lluny de la terra. De tres germanes que som, sóc la més bella. 16. L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, i jo pobreta de mi, de sargil negre. 17. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, i jo pobreta de mi, sóc marinera. 18. –No sou marinera, no, que en sereu reina, que sóc el fill del rei de l'Anglaterra.

Comentari
-Aquest és un text pertanyent a la literatura popular en que ens presenta les seves principals característiques com pot ser l'anonimat i l'aparició de diferents variants provocada per la transmissió oral de generació en generació.
La cançó ens parla d'un mariner que es troba a una donzella i s'enamora d'ella. Ella no es vol casar amb el mariner perquè a simple vista veu que no és una persona important, però llavors el mariner l'hi diu que és príncep d' Inglaterra.

                                                                      
                                                                        Il·lustració

                                                                                      Josep Maria Closa Fàbregas