LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

LA BOIRA

“-Si Nostre Senyor hagués d’escoltar-me, li demanaria una cosa, de tot cor –declarà l’oncle Joanet a la Laura, el dia que van anar a sopar a casa d’ell-. Que tota aquesta boira es tornés com pedra i ens servís de muralla perquè la gent dels altres pobles no poguessin venir, i perquè nosaltres no poguéssim anar-nos-en de Comarquinal”

He escollit aquest fregment perquè es veu molt ben representat el que simbolitza la boira en la novel·la. Marca el límit del poble, i el torna un recinte hermètic, tancat i agobiant, que alhora els serveix de protecció i aïllament.

L'autor crea un cert paral·lelisme entre la boira i la muralla, i fa què entenguem la boira com una capa densa que no ens permet visualitzar que hi ha a l'altre costat.

Iker Mongelos Amill