La comtessa de Dia (s. XII-XIII)

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m'ha servit.

Aquesta imatge l'he trobat en un blog de trobadors;

http://trobadorsiliricatrobadoresca.blogspot.com/

Massa l'he amat, m'ha malferit,

vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria.

Comentari

Aquest és un poema escrit per una trobairit, en qual ella explica que el seu cavaller que tan amava la traït i ho vol transmetre a tothom. Ho fa d’una manera peculiar, explica els seus sentiments sense pèls a la llengua, ja que ella no només parla d’un amor sentimental sinó que també parla d’un amor carnal.

Mireia Casado 1BatC