EL PINGÜÍ (Josep Carner)

-Si ma forma i tarannà
divertia algun plaga,
cap ximple no em guanyarà
a nedar i a capbussar,
que ja em vénen de nissaga.
D'ulls rodons i bec gruixut
sóc, nedant, extraordinari;
ja sé que, a terra vingut,
faig posat de saberut 
amb caient estrafolari.
Mai per sentiments roïns
se les heuen els pingüins;
cap desplaer no ens trastoca.
Sabem els antres marins
i ens basta el cau d'una roca.

Comentari:

He escollit aquest altre poema, perquè hem fa gracia el pingüí, perquè mostra un to chulesc, com dient "jo sóc el millor i ningú hem pot guanyar". Ell es creu el millor i ho demostrarà a aquí s'ho posi en dubte.

Els versos que m'han fet escollit aquest poema són els següents:

-Versos 3 i 4, "cap ximple no em guanyarà / a nedar i a capbussar".

-Vers 7, "sóc, nedant, extraordinari; "

Perquè és on es mostra aquest to chulesc.

Nerea Cabezas Yeste