[...] Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.
"El caminant sobre el mar de núvols" Caspar David Friederich.
Comentari:
He escollit aquest poema perquè parla sobre una paradòxa en que el poeta s'estima la seva terra, encara que no estigui en les millors condicions a causa de la guerra, però ell ha d'exiliar-s'hi fora, és a dir, lluny de Catalunya. Finalment, decideix quedar-se a la seva estimada pàtria perquè el seu amor per ella és més important que viure en bones condicions. És el que ens esplica en aquest fragment del poema.
He triat aquesta imatge perquè es un quadre que transmet aquesta sensació de solitud i tristor, però tot i així l'home pertany en aquest lloc pobre,trist, brut i dissort i no en cap altre.
Elna Bagés i Judit Benabarre
No hay comentarios:
Publicar un comentario