"Tirant va fer un gran crit, dient:
- Jesús, fill de David, tingues pietat de mi: crec, protesto, confesso, penedint-me, confio, misericòrdia reclamo! Verge Maria, Àngel Custodi, Àngel Miquel, empareu-me, defenseu-me! Jesús, a les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit.
I dites aquestes paraules, va donar a Déu la seva noble ànima, i el seu bell cos va quedar als braços del duc de Macedònia"
Tirant lo Blanc, 236
COMENTARI
Hem escollit aquest fragment perquè ens situa a un dels punts més dramàtics de l'obra. Està ple de dolor i sofriment. Exposa les últimes paraules d'un antic cavaller, valent, al servei del rei i, sobretot, de Déu. Fa l'última confessió abans de passar a millor vida, abans d'anar amb el Senyor."
Sergi Barbé
Marc Fernández
Andreu Garcia
Joaquim Via