A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS
- Uns pins massa sensibles es revinclen
- deixant sentir com se saben patètics
- mentre compleixen aquest deure líric
- d'expressió del vent, que arriba net.
- Les arrels cruixen sordes, i les branques
- exulten de dolor, per proclamar
- que és greu que bufi l'esperit. El vent,
- quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.
Gabriel Ferraté
comentari: En aquest poema l'autor es compara amb els pins, encara que no ho digui explicitament. L'autor ha volgut que nosaltres, els lectors busquem mes enllà del que ha escrit. El pi nomes es una forma de transmetre els seus sentiments.
Alex Ubach
No hay comentarios:
Publicar un comentario