frenètica d'agost, els peus d'un noi
cargolats al fil del trampolí,
l'agut salt del llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
Gabriel Ferrater
Comentari:
He triat aquests versos perquè en aquest poema, Ferrater va esmentant imatges, situacions sense cap relació aparent entre elles, com si no volgués parlar de res en concret, tal com diu en l'últim vers: "Diré el que em fuig, No diré res de mi". Crec que tots ens podem sentir identificats amb aquells moments quan no tenim ganes de parlar.
G. Dayana Velásquez
No hay comentarios:
Publicar un comentario