Sovint em
pregunto que fa que veure flors m’ajudi a sentir-me viva. Els seus colors, que
destaquen sobre el verd de la tranquil·litat, són el refugi de la vida de
ciutat a la que estic massa acostumada. Aquest aroma de pau , de sol, de primavera. Aquest aroma diferent
al fum, a la gasolina o al perfum car de qui passa de pressa al teu costat de
bon matí i ni tan sols t’ofereix un somriure. El seu silenci, la seva supervivència
tot i la seva fragilitat, que les fa fortes. Potser només son flors, però per
mi, són vida.
Marian Melo Subirat
No hay comentarios:
Publicar un comentario