"La Laura, meravellada, no es sabia avenir de poder estrenyèr aquella mica de carn rosada i batejant que s'estava presa al seu pit amb els ulls acluats i les mans tan menudes que no podien contenir el cap d'un dit de la mare. Tres o quatre dies més tard, aquelles mans de joguina, tèbies i balbes d'incertitud del món que encara no coneixen, s'aferren amb una estranya força al pit, que la Laura els ofereix. I amb el cap reclinat contra el gruix de lletres brodades del coixí, li sembla, com per un voler de Déu, que aquella estreta mà és un missatge, un contacte que la posa en intel.ligència amb l'ésser que arriba, i és com si el sentís dir amb una veu molt recatada, sense cap de les paraules d'aquest món"
Comentari:
Aquest paràgraf ens diu com s'ha sent la Laura al tindre la seva filla al seu costat. Per a ella és lo més important del món, ja que ultimament s'ha sent sola. Creu que la nena, és la que estará amb ella per així no fer-la sentir la solitud que tenía abans de nèixer la criatura. La Laura està feliç a prop de la seva filla.Farah Ararou
No hay comentarios:
Publicar un comentario